Història d’El Casino

bar-en-alquiler-en-arbucies-girona-historico-y-montado-14

El Casino Arbucienc es troba situat al barri de la Carretera (Carrer Camprodon,15 ). Aquest barri aixecat a partir de la segona meitat del segle XIX (1861‐1887), fou una via de comunicació ideada per a facilitar l’entrada a la vila, però l’impacte urbanístic i sociocultural de la Carretera va anar molt més enllà, i es convertí en el símbol de la modernitat de l’època i en l’aparador de la vida pública, doncs s’hi edificaren la majoria de cafès, sales de ball, teatres i cinemes.

UN XIC D’HISTÒRIA

Cap a finals del segle XIX , trobem el primer casino a Arbúcies, situat a cal Xic del carrer del Sorrall que juntament amb el saló Filharmònic, que es trobava darrere de can Nazaret, foren els primers locals destinats al lleure social de la vila.

El 1888 apareix documentat un nou Casino, més modern, amb espais adequats per tot tipus de festes, situat al carrer de Camprodon, es tracta del Casino Arbucienc. A finals del segle XIX Arbúcies era un poble eminentment agrícola i forestal, immers en un important procés de transformació urbanístic i de serveis.

Els mateixos estiuejants van descriure Arbúcies com una vila moderna , adaptada als nous temps: “Buenas fondas y posadas, en las que se encuentra reunidos el buen servicio y la baratura; mercado para la caza, hortaliza y frutos; magníficos cafés y casino, en los que se celebran bailes y funciones dramáticas para los que quieran pasar el tiempo; médicos y farmaceuticos para la asistencia de los enfermos, y hermosos y bellos paseos…”. (CORTADA, 1890).

image

Carrer Camprodon. Foto M.C. AHMA

 En aquest context, el casino Arbuciense s’establí a la nova carretera, creat per un grup d’industrials i menestrals arbuciencs que al 1884 redactaren un reglament de l’entitat, veritable compendi de l’ideari de l’època. Posteriorment la societat fundacional quedà dissolta i el cafè fou comprat per Josep Torres i Mierons, qui també regentava la Fonda Torres, donant‐se el cas que els dos cafès més grans del poble eren a les mans de la família Torres.

 Des dels seus inicis el casino acollí diverses entitats recreatives o d’esbarjo locals, així cap al 1912 s’hi establí la Societat Recreativa arbucienca, que s’assentà més tard en els locals de Cal Xic (1914) sota el nom de Renaixement arbucienc. En els anys 1930 la Penya Lluscos hi establí la seva activitat.

Al 1930 hi trobem la societat Renaixença i a partir del 1933 el Casino acollí a l’Ateneu Autonomista Republicà, entitat vinculada políticament a la Lliga Regionalista. Quan esclatà la Guerra Civil, l’exèrcit republicà el feu servir com a intendència, però amb la seva retirada cremaren el Casino, i amb ell tota la documentació existent. Acabada la guerra, el Casino fou reconstruït per en Josep M. Torres i Bosch, i el portà ell mateix fins que el llogà a la família Mariné, cap a l’any 1950. El Casino es convertí en el cafè de les classes treballadores, malgrat haver estat fundat per l’oligarquia industrial.

Al llarg dels seus més de 125 anys de vida ha albergat les mostres de lleure popular de la societat arbucienca: balls de festa major, sardanes, cinema, teatre, enramades…

EL CASINO: PUNT DE TROBADA

Els primers teatres i cinemes d’Arbúcies aparegueren en les darreries del segle XIX juntament amb els cafès i casinos, locals on a més a més s’hi feien balls, xerrades i espectacles. En el casino Arbucienc des del 1918 hi havia instal∙lat un cinema que projectava films muts a la planta baixa, mentre que al primer pis hi havia el cafè i s’hi feien els balls. La pantalla de cinema es situava on ara hi ha l’entrada i el projector a l’altre extrem de la sala. Tot plegat es muntava i desmuntava el mateix dia que es passava la pel∙lícula. Al principi només se’n feia a l’estiu, més endavant ja se’n va fer tot l’any compaginant‐ho amb les altres activitats pròpies de la sala: el ball, les sardanes, els concerts…

L’any 1926 s’organitzaren diversos actes culturals, com la representació de l’obra teatral Matrimoni de conveniència en honor a l’il∙lustre pintor Santiago Rusiñol, que havia fet estada a la població pintant paisatges, i també un concert benèfic a càrrec del destacat violinista i pedagog Joan Massià.

 L’any 1930 el mestre Lluís Torres Bosch, que regentava el Casino, fundà l’orquestra Els Rítmics, un conjunt que feia ball al Casino. En aquesta mateixa dècada, un grup de joves inquiets fundaren La Penya Lluscos que començà les seves activitats al casino. Una de les activitats que hi feien era teatre i organitzaven sessions de cinema de riure. Les sessions encara eren de cine mut, però amenitzades pel piano del mateix Lluís Torres i pel violí del seu germà Juanito, Aquestes sessions s’alternaven amb sessions de ball que es feien al mateix recinte.

Al 1934 en Lluís Torres, propietari del Casino, s’uní amb en Joan Martí, barber de can Renegat, per muntar un cine sonor, però no va tenir massa èxit doncs les primers pel∙lícules eren en versió original. Més endavant van arribar amb subtítols, però fins que no van ser parlades en castellà la gent no s’hi va acostumar. En aquest període es traslladà el cafè a la sala de baix del Casino i el cine ala primer pis, batejant‐lo amb el nom de “Coliseum Cinema”.

Tota aquesta activitat cessà sobtadament amb l’esclat de la Guerra Civil. El cine de referència de la postguerra, fou el Mariné (situat en el casino) que rutllà a ple rendiment fins el 1959, quan els propietaris decidiren construir el Cine Nou ( 1963 ‐1982).

 Pel que fa als balls, un temps es van ballar sardanes a dins del Casino, primer a baix, sense massa dificultats, després a dalt. També durant la Quaresma es feien espectacles de varietés, que consistien en humils espectacles de music‐hall que animaven la vista i feien sospirar el sector masculí de la població local.

En les dècades centrals del segle XX, per Enramades, totes les parelles que havien ballat la dansa, es trobaven a la tarda al Casino per fer el cafè i escoltar el concert. Si al matí la convidada anava a càrrec del ballador, a la tarda era cosa de la balladora que, a més, hi afegia un paquet de tabac ros. En acabar el concert es feia ball de boleros, tangos i pasdobles a la sala de dalt. També es ballava el ball de l’escombra, ball de la carta, ball de solters, de casats, ball robat d’homes, de dones… que aprofitaven algunes casades per arrambar els solters. Fins que tocaven el vals, que indicava el fi de la festa.

image

           Festa dels Quintos (1963). Foto: AHMA Fons J. Garcia (JOSME)

Les festes dels Quintos també es celebraven a el Casino, on s’hi feia ball. També s’hi havia fet àpats de casament, balls de carnestoltes, festes del futbol, campionats de billar i fins i tot un campionat de tennis taula l’any 1976.

image

Concert de flabiol 1996. AHMA

El casino ha esdevingut l’ànima del poble en les seves festivitats, punt de trobada de parelles i colles per enramades, concerts per la festa major i més actualment concerts de flabiol … a més d’espai de joc i tertúlia per a bona part de la gent d’Arbúcies.

image

Passada de la Carretera (2000). AHMA

image

Nit de flabiols (2015). Foto: Hèctor Ferrando

Bibliografía

Josep Manuel Rueda: “Breu història del Casino Arbucienc” a Perxada, 3,

Andreu Bover: El primer cafeter, Josep Torres i Mierons,

Museu Etnològic del Montseny: Fitxes IPEC ‐ Montseny Daniel Martí,

Jordina Medalla: El Cinema a la vila d’Arbúcies. Llibres del Segle, 1998.

Andreu Bover: Arbúcies : estudi del medi i formes de vida : 1743‐1940.

Girona : Diputació de Girona, 1986.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s